19 octubre 2017 - 14 gener 2018

Un arc, un iglú, una ciutat és una exposició conformada per dues obres de la Col.lecció “la Caixa” d'Art Contemporani especialment seleccionades per dialogar amb l'arquitectura de la Nau Gaudí, el primer edifici de l’arquitecte construït l’any 1883. Les dues instal·lacions, ambdues de grans dimensions, destaquen per la seva connexió amb el fet arquitectònic. D'una banda, El camí per venir aquí (1986) de l'artista italià Mario Merz, un dels seus característics iglús; per l'altre, Des del terrat (1985-1986), l’evocació escultòrica d’una gran urbs a escala reduïda de l'escultor valencià Miquel Navarro. 

En aquest sentit, la sala d'exposicions – l'antiga nau de blanqueig de cotó de la cooperativa L’Obrera Mataronesa, clar exponent de la indústria tèxtil catalana de finals de segle XIX – no funciona aquí com un contenidor a l'ús, sinó que s'erigeix com l'entorn propici per afavorir una anàlisi sobre la pulsió constructiva en art. 

I ja sigui obrint o tancant el recorregut, l’edifici d’Antoni Gaudí estableix certs paral·lelismes amb les dues obres exposades. En primer lloc, els arcs parabòlics, emblemàtics de la seva manera d’entendre l’arquitectura i emprats per primer cop en aquesta nau, connecten directament amb la forma semiesfèrica de l'iglú de Merz. En segon, l'urbanisme expansiu de Navarro evoca l'esperit utòpic de l'encàrrec que el jove Gaudí va rebre l’any 1878 per part de Salvador Pagès, el gran impulsor de la cooperativa: l'ambiciós disseny d'una gran ciutat obrera que concentrés espais industrials, serveis i habitatges. Gaudí ho va imaginar i va signar els plànols juntament amb l'arquitecte mataroní Emili Cabañes. Lamentablement, va ser molt poc el que es va construir d’aquella ciutat, i encara menys el que se’n conserva en l’actualitat. Al cap i a la fi, un complex urbanístic tan sols projectat, tant sols imaginat, com el de Miquel Navarro. 

En definitiva, Un arc, un iglú, una ciutat assaja una posada en escena on la trobada entre un iglú (Merz), una ciutat (Navarro) i uns arcs parabòlics (Gaudí) conviden a una reflexió sobre les nostres formes d’habitar. I no ho fa des de la funcionalitat arquitectònica, sinó des del terreny especulatiu, metafòric i flexible de les arts visuals. 

Un arc, un iglú, una ciutat, està comissariada per Nimfa Bisbe, cap de les Col·leccions d'art de la Fundació Bancària ”la Caixa”.