Antoni Gaudí és considerat una de les figures més universals de la cultura catalana i de l’arquitectura moderna. La seva aportació a aquesta disciplina va representar un trencament dels esquemes establerts, tant en la forma com en els sistemes constructius i estructurals dels seus edificis, fruit d’una gran creativitat i d’una metodologia única i sense precedents.
Nascut a Reus l’any 1852, Antoni Gaudí va estudiar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es va graduar el 1878. La formació de Gaudí com a arquitecte va incloure un coneixement profund dels diferents oficis i materials relacionats amb el món de la construcció. Això el va dur a la recerca constant de l’obra d’art total en la seva pràctica creadora, dins de la qual es preocupava tant dels aspectes constructius dels edificis com de tots i cada un dels elements que els componen, com els detalls ornamentals o el mobiliari.
Partint dels preceptes del moviment del Modernisme, el caràcter innovador i experimental de la seva obra fa que es projecti més enllà dels seus dictàmens formals i estètics. Durant la seva prolífica trajectòria, Gaudí va treballar en la construcció d’edificis de caire religiós, zones residencials i cases per a particulars, així com en multitud de projectes que no van veure la llum o que van acabar els seus col·laboradors. En totes aquestes obres Gaudí mostra un gran interès per la natura i la geometria, i aprofita les innovacions tècniques i el domini dels oficis artesanals per crear una arquitectura molt personal, d’una gran bellesa, racionalitat i modernitat.