Detall de l'obra Llíri, de l'any 2004 © FotoGasull
MUSEU ARXIU DE SANT ANDREU DE LLAVANERES
16 juny - 27 agost 2023
Maria Girona: la meva pintura és molt emotiva
Aquest any 2023 commemorem el primer centenari del naixement de Maria Girona, pintora, gravadora i activista cultural, a més de cofundadora d’EINA, l'Escola de Disseny i Art de Barcelona.
Maria Girona i Benet va nàixer a Barcelona en una família ben connectada amb el món de la cultura. Lluís Girona, el seu pare, era arquitecte i els oncles de la seva mare eren els germans Llimona, l’escultor Josep i el pintor Joan. Rafael Benet, pintor i marxant d’art era oncle de la Maria, i el fill d’aquest, Jordi Benet i Aurell, el seu cosí, era crític d’art.
L’any 1945, estudiant a l’Acadèmia Tàrrega de Barcelona, hi va conèixer Albert Ràfols Casamada, amb qui, compartiria trajectòria artística i vital. L’any 1950 van obtenir una de les beques que concedia el Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona per anar a París, on van residir fins l’any 1954.
L’estada a la capital francesa els va donar accés a noves maneres d’entendre la pintura i va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de Maria Girona, perquè és a París on té ocasió de conèixer a fons l’obra de Cézanne, Matisse, Bonnard, Picasso, Braque i Juan Gris.
En paraules de l’artista “La meva pintura és molt emotiva, però tot i la senzillesa aparent és força complicada. Cerco una simplicitat de forma que tingui una clara riquesa emocional”. Maria Girona es va mantenir fidel als seus principis artístics amb una figuració molt personal, d’arrel noucentista, per bé que sempre atenta a les aportacions de les avantguardes, com evidencia la sèrie de collages de gran interès plàstic que va desenvolupar durant la dècada dels setanta.
Compromesa amb l’ofici mateix de pintar, troba l’art a tot arreu. La seva és una pintura sensible, que cerca l’essència, no de les coses, sinó d’una certa relació d’un mateix amb les coses. Troba motius poètics en els objectes quotidians, en els espai quotidians dels interiors de les cases i en el paisatge i els treballa amb una paleta pròpia de colors matisats. La seva obra crea una nova realitat, un univers personal, equilibrat, silent, però per damunt de tot, líric. Troba els motius poètics d’allò que pinta alhora que aporta poesia a les seves obres. Com deia ella mateixa, cerca un simplicitat de forma que tingui una clara riquesa emocional.
Maria Girona ens va deixar fa vuit anys i voldria recordar-la amb un text d’Albert Ràfols Casamada, manuscrit el 24 d’abril del 1992 al seu dietari: La pintura de la Maria és massa de veritat perquè segons qui l'entengui. Els trets més característics de la seva pintura són, per una part, la total coherència entre la seva personalitat i la seva obra i, per l'altra, la total fidelitat a una manera de fer escollida des de l'inici. Però una finalitat que no li ha impedit mai interessar-se per altres estils i moviments. És a dir, que l'afany de veure i de conèixer ha estat sempre fonamental per ella.
Catàleg amb text de presentació de Núria Poch, comissaria de l'exposició, on es reprodueixen les 21 obres exposades.
Edita Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.