Josep Guinovart - Albert Ràfols Casamada

PALAU DE L'ABADIA - SANT JOAN DE LES ABADESSES

21 juny - 24 agost 2014

Josep Guinovart / Albert Ràfols-Casamada. Col·lecció Bassat d’art contemporani

La Col·lecció Bassat és, en essència, una col·lecció d’art contemporani, reflex de la passió i els gustos dels seus propietaris. Una passió induïda en els seus orígens pel pare d’en Lluís, que amb el temps va esdevenir pròpia, per passar a ser una passió viscuda i compartida amb la seva dona Carmen. Una passió que en ocasions ha anat més enllà del col·leccionisme, com quan a la tardor del 1973 un quadre de Xavier Serra de Rivera exposat a la Galeria Adrià de Barcelona va cridar l’atenció d’en Lluís. Va entrar a la galeria i va estar parlant amb qui llavors n’era el director, en Francesc Mestre. Unes hores més tard, quan marxava cap a casa, havia comprat el quadre de Serra de Rivera i una bona part de les accions de la galeria.

La Col·lecció disposa d’unes mil set-centes obres originals, unes cent cinquanta de les quals són escultures, i es complementa, a més, amb un ampli fons d’obra gràfica. En essència, la podríem agrupar en dos grans blocs: el bloc dels artistes de renom internacional (Picasso, Chagall, Magritte, etc.) i el bloc dels artistes del nostre país, per bé que alguns autors, com Tàpies o Miró, pertanyen a ambdós grups.

El període més ben representat és el de l’art català contemporani a partir dels anys seixanta. La consolidació artística de la generació de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) o Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009) va coincidir amb l’inici de la vocació col·leccionista d’en Lluís, fet que explica per què els anys setanta configuren l’apartat més important.

És per això, que quan en Gerard Sala ens va parlar per primera vegada de la possibilitat d’exposar part de la Col·lecció Bassat al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, ens va semblar oportú presentar, conjuntament, obres de Guinovart i Ràfols-Casamada.

Ambdós van néixer a Barcelona als anys vint i les seves carreres van coincidir en el temps i en nombrosos escenaris comuns. La pintura de tots dos és una pintura en llibertat. Una pintura compromesa amb els temps històrics però, sobretot, amb la realitat. Compromesa amb la tradició de la qual arrenca, la pintura moderna, i compromesa, sobretot, amb l’ofici mateix de pintor, una recerca constant a través de la tècnica, de la matèria, del color i de l’espai.

El pare de Josep Guinovart era daurador d’imatges i els seus oncles pintors de parets. Potser per això, Guinovart deia que “a la vida, només he triat d’una manera conscient, ser pintor, ser àmpliament pintor. I, en aquest aspecte, m’he sentit molt lliure”. Josep Guinovart és un pintor lligat a la tradició com a ferment de quelcom fonamental i que mai es va lligar a una identitat per no trair allò que hi ha de llibertat interior.

Les obres que presentem a Sant Joan són totes dels anys setanta. Acabava d’instal·lar el seu estudi a Castelldefels, en un mas amb vistes a la plana i al mar que li permetia treballar amb total llibertat  i fidel com mai al seu sentiment de la natura. És la dècada de Brotxa Bandera, dels rostolls d’Agramunt, del compromís polític i social. És l’època del collage, de la recuperació del color i dels homenatges al Guernika de Picasso. Unes obres que són fruit de la conjunció del treball manual amb l’intel·lectual, perquè Guinovart ve de la pintura.

Albert Ràfols-Casamada va néixer en una família que va propiciar la seva dedicació a l’art. El seu pare era el pintor naturalista-realista Albert Ràfols. De ben jove va conèixer la que seria la seva dona, la pintora Maria Girona i a partir del 1963 ambdós van compartiran la seva dedicació a l’ensenyament i la pedagogia, l’Albert com a director i la Maria com a mestre de l’escola Elisava de Barcelona.

Les obres d’en Ràfols-Casamada que presentem, van dels anys setanta als noranta. La matèria no hi és present. Treballa amb relacions cromàtiques matisades, amb transparències, cercant una progressiva depuració dels mitjans d’expressió. Ha substituït la pinzellada per les masses de color que es limiten les unes a les altres, i composa amb traços lineals que harmonitzen el cromatisme, totalment integrats en el quadre. Cerca l’harmonia, l’equilibri, l’ordre i l’essència, el sentiment poètic.

Però malgrat les diferències formals, l’obra de tots dos artistes, Guinovart i Ràfols o Ràfols i Guinovart, és el reflex de la seva voluntat de desenvolupar les seves vides d’artista com una aportació ciutadana a la col·lectivitat, la seva concepció de l’art com una convergència de tots els gèneres d’expressió cultural i artística: han participar en la il·lustració de llibres, en el disseny de figurins i decorats de teatre, en la impressió de teixits, en la concepció gràfica i en la realització de cartells, etc. Han participat en la vida ciutadana i el seu nom va estar present en totes les manifestacions de protesta contra l’opressió de la llibertat.

Fent meva una cita del propi Ràfols: “I acabo. Perquè és l’obra la qui ha de parlar, ella la qui ha de dir allò que no pot dir la paraula. És ella, amb allò que té de particular, la qui ha de parlar a la sensibilitat d’aquell qui la contempla i, per damunt de la intel·ligència, arribar a l’emoció”.

Text de presentació de Núria Poch

Catàleg de l'exposició on es reprodueixen les 13 obres exposades de Josep Guinovart i Ràfols Casamada, amb text de presentació de Núria Poch, comissària de l'exposició. Textos institucionals de Ramon Roqué, Joan Mora i Lluís Bassat.

Edita Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses

PALAU ABADIA