9 febrer - 28 octubre 2018

Col·leccionar escultura és diferent de col·leccionar pintura, dibuix o estampa. Primerament perquè l’escultura ocupa molt més espai, cosa que en condiciona especialment la ubicació.

Aquí, però, avui toca parlar de la col·lecció d’escultura de Lluís Bassat, i de la seva esposa Carmen, perquè aquesta és decididament una col·lecció de parella. Des del punt de vista de plantejament, la present col·lecció és especial, així com des del punt de vista de la selecció —que és el que dona un caràcter més personal a una col·lecció— té clarament la marca del col·leccionista, ja que està feta amb un notable efecte de la seva visió personal. Segons com es miri, un col·leccionista és també un artista —i això s’ha dit altres vegades abans però no és cap tòpic gratuït—, només que en lloc d’elaborar una peça, com ho fan un pintor, un escultor o un músic, el que fa el col·leccionista és seleccionar-ne moltes de ja creades i reunir-les, i el resultat d’aquesta selecció, el conjunt que n’esdevé, presidit pel gust personal i la idea del responsable, és precisament la seva obra d’art.

La Col·lecció Bassat, doncs, denota que al darrere de la seva definició hi ha un personatge segur de les seves decisions, que no necessita altres crosses que les del seu gust personal, fins i tot en la tria d’obres d’art. Ell no s’ha proposat reproduir en versió privada i reduïda el mateix esquema que el MNAC, i menys encara que el MACBA, suposant que aquest museu tingui un esquema precís i decidit. Els Bassat han fet la seva col·lecció d’acord amb els seus gustos i prou, i lògicament també aprofitant les oportunitats que se’ls han presentat, com un caçador que surt a la muntanya a veure quina peça agafa. I és que si Lluís Bassat és capaç de decidir els termes d’una campanya publicitària de gran envergadura, per què no pot decidir quines obres d’art adquireix per al seu gaudi personal, i després exhibeix al públic? Altres potser necessiten l’aval de qualitat oficial o oficiós que donen els crítics i els que elaboren el cànon. Però a Bassat, ni de fet a cap col·leccionista, no li cal això.

Extracte del text de Francesc Fontbona, La Col·lecció Bassat d'escultura.

Catàleg de l'exposició amb text de presentació de Francesc Fontbona i comissariada per Núria Poch, s'hi reprodueixen i documenten les 86 escultures dels artistes Sergi Aguilar, Andreu Alfaro, Francesc Anglès, i Eusebi Arnau, Eduard Arranz-Bravo, Eduardo Arroyo, Berrocal, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Antoni Clavé, Marcos Coll, Xavier Corberó, Luis Elorriaga, Apel·les Fenosa, Gabriel, Pau Gargallo, Juli González, Manolo Hugué, Konietzny, Fernand Léger, René Letourneur, Cristino Mallo, Maño, Marcel Martí, Xavier Medina-Campeny, Joan Miró, Enric Monjo, Henry Moore, Joan Mora, Robert Müller, Aurèlia Muñoz, José Oteiza, Enric Pladevall, Perecoll, Joan Rebull, Eudald Serra, Josep Subirà Puig, Josep M. Subirachs, Moisès Villèlia.

Edita Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró. Catàleg a la venda a la Nau Gaudí.