MUSEU ARXIU DE SANT ANDREU DE LLAVANERES
26 maig - 30 juliol 2017
La cabellera al vent
Vaig conèixer a José Luis Pascual en una de les seves exposicions, crec que a la primera, a la Galeria René Metras, molt amic del meu pare i segurament el galerista amb millor gust i més exigent a l’hora d’escollir els artistes a exposar a la seva galeria. És per això que vaig començar a veure aquella exposició predisposat a que m’agradés i em va agradar. Molt. José Luis pintava uns personatges que semblaven trets d’un còmic underground, de la mateixa manera que Liechtenstein treia els seus dels còmics americans. Una mica més tard vaig comprar la primera obra, gran, d’un personatge llegint un llibre. Quadres com aquest ajuden als joves a comprendre que llegir és modern. Només per la seva persistència en aquest tema, José Luis Pascual mereixeria un homenatge o una distinció dels ministeris d’educació o cultura. Però no la mereix només per això, sinó pel conjunt de la seva obra, personalíssima. Quan veus una pintura o una escultura de José Luis Pascual, no dubtes: és seva. I aquesta personalitat no està a l’abast de tots els artistes, només d’alguns privilegiats.
Dos mots en relació a la seva escultura. José Luis utilitza planxes de ferro o d’acer cortén de diferents gruixos. Una planxa per a cada peça, que retalla, doblega i maneja amb tant de talent, que aquest duríssim material es converteix, gràcies a les seves mans, en quelcom de tant subtil com una cabellera ondulada.
He seguit la trajectòria d’aquest extraordinari artista i ara, extraordinari amic, des d’aquella exposició a la Galeria Metras fins avui. He pogut comprar suficient obra seva com per a poder-li oferir una exposició individual, de les primeres de la nostra col·lecció després de les de Guinovart i Ràfols-Casamada. I en una seu per la que tinc una estima molt gran: el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.
Estic segur que quan Catalunya tingui el Museu d’Art Contemporani que els seus artistes mereixen, hi veurem aquestes i moltes altres obres de José Luis Pascual, l’artista capaç de convertir una planxa de ferro en la més bella cabellera al vent.
Text de Lluís Bassat publicat al díptic de l'exposició.