8 febrer 2019 - 2 febrer 2020

"Si guanyo diners amb la meva obra, amb les meves pintures, seré esclau d'elles, del mercat al qual estaré subjecte; seré esclau dels galeristes que m’exigiran mantenir-me en unes mateixes coordenades; seré esclau dels crítics que intentaran marcar-me un camí i que no me n'allunyi. Si puc viure realitzant treballs més o menys creatius, podré desenvolupar la creativitat pura al meu gust, sense dependre de res ni de ningú ".

Francesc Subarroca va renunciar a portar la vida tòpica d'un artista: va refusar fer exposicions a galeries i museus, no va voler esforçar-se per crear-se un llenguatge propi que fos analitzat i disseccionat per la crítica i lloat pels literats i els investigadors.

Jo he arribat al convenciment que Francesc Subarroca va substituir l'estil per l'estructura. No importa que s'acosti a l'expressionisme, al cubisme o al surrealisme o que en aquesta tela o en aquell dibuix estigui més o menys a prop de tal o qual artista: l'única cosa que importa és que l'obra com a creació, estigui plenament articulada. La majoria d'artistes lluiten per tenir un llenguatge propi i diferenciat de la resta d'artistes; Francesc Subarroca lluita per obtenir una composició estructurada, com el cos humà -la més perfecta estructura coneguda- en què tot respon a una funció i a un equilibri.

Ens trobem davant d'un personatge, davant d'un artista diferent, diferenciat, a qui jutjar amb els paràmetres que estem acostumats a jutjar a la resta de creadors no té cap sentit. Ens trobem davant d'un artista l'obra del qual queda emmagatzemada en els seus estudis i a qui l'originalitat no el preocupa. Ell es mou des d'una plena llibertat d'acció, des d'una plena llibertat de dicció, no condicionada per res ni per ningú.

És la creació, la seva, al seu estadi més primigeni.

Extracte del text de Francesc Miralles: Francesc Subarroca. L'obsessió creativa.

Catàleg de l'exposició amb textos de Francesc Miralles i Núria Poch, comissària de l'exposició. S'hi reprodueixen i documenten les 114 obres exposades, totes elles de la col·lecció Bassat.

Edita Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró. Catàleg a la venda a la Nau Gaudí.