16 juny 2015 - 10 gener 2016

L'inconformisme rus

El decret del Comitè Central del Partit Comunista de l’any 1932, així com el I Congrés d’Escriptors Soviètics del 1934 van definir el “realisme socialista” en el sentit més reaccionari. Tot allò que es considerava art havia de passar pel control de la Unió d’Artistes i del Ministeri de Cultura. L’art innovador, el que no es doblegava als dogmes, només podia arribar al públic mitjançant manifestacions marginals (la més famosa exposició a l’aire lliure als voltants de Moscou que es va dispersar amb l’ajut de bulldòzers).

Des de finals dels anys 60, alguns dels artistes més representatius van emigrar, sobre tot a París. De fet, la revelació dels artistes soviètics anomenats “no-conformistes” o “dissidents”, va tenir lloca amb ocasió de la gran exposició organitzada principalment per Chemiakin al Palau del Congressos de París el 1976. Tots els artistes de la Col·lecció Guéron que es presenten a la Nau Gaudí van estar representats en aquella memorable exposició.

En general, els artistes dissidents que van refusar el “realisme soviètic” als anys 60-70 tenen la seva font d’inspiració a l’exposició de Picasso de l’any 1956 a Moscou i Leningrad així com al Festival Internacional de la Joventut del 1957, que adoptaren a l’escenari rus. Aquesta exposició ofereix una magnífica visió de la creació, que per bé que heterogènia des del punt de vista estètic, sorprèn per la seva preocupació constant per no sobrepassar els límits de les arts plàstiques, com passarà més endavant amb les instal·lacions, la fotografia o el vídeo. Els artistes que s’hi presenten són exemple d’una modernitat que es considera hereva de l’avantguarda russa històrica i que amb tot, no té més preocupació que el goig de pintar.

Jean Jacques Guéron, un dels més reconeguts col·leccionistes d’art rus, té la seu de la seva col·lecció privada a París, i compta amb més de 500 obres entre les que destaquen obres històriques com l’Autoretrat de Chemiakin (1986-88) i la Natura morta de Krasnopvtsev (1971) exposada al Pavelló de l’Apicultura de Moscou el 1975; la natura morta Arengades salades - arengades gelades, un dels pocs quadres que Rabine va portar de Rússia el 1966; o un dels escassos bodegons de Tselkov, així com el seu autoretrat, ambos del 1956; i les quatre pintures de la sèrie Tema i improvisació de Yankilevsky, exposades a la tristament cèlebre exposició de Manège a Moscou, el 1962. Totes aquestes obres formen part de l’exposició que es presenta a la Nau Gaudí.

Catàleg de l'exposició amb text de presentació d'Alexander Borovsky, Director del Departament d'Art Contemporani del Museu Nacional Rus de Sant Petersburg. Comissària per Núria Poch, es reprodueixen i documenten les 120 obres dels artistes Alexander Arefier, Eric Boulatov, Grisha Bruskin, Chelkovski, Mihail Chemiakin, Ilya Kabakov, Alexander Kharitinov, Dmitri Krasnopevtsev, Evgeny Kropivnitski, Valentina Kropivnitskaia, Lydia Masterkova, Evgeny Mikhnov-Voitenko, Vladimir Nemukhin, Alexander Ney, Anatoly Poutiline, Oscar Rabin, Mihail Shvartsman, Eudard Steinberg, Oleg Tselkov, Vladimir Weisberg, Vladimir Yakovlev, Vladimir Yankilevsky, Boris Zaborov i Eduard Zélénine.

Edita Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró. Catàleg a la venda a la Nau Gaudí.