Col·lecció Bassat

CENTRA D'ART TECLA SALA - L'HOSPITALET

22 juny - 9 octubre 2016

COL·LECCIÓ BASSAT. Obres del 1947 – 1979

“Creieu-me, les històries de l’art, els cànons, els teoremes que expliquen allò que va passar... són fills de col·leccions, d’aplecs en un lloc, en un moment determinat, de significants a la recerca de significat.

Si us entreteniu a llegir una història de l’art, i aneu als peus de foto, comprovareu que cada època, cada estil, procedeix bàsicament d’un, dos o tres fons. I si sabéssim l’origen de moltes peces de col·leccionista descobriríem que gairebé han nascut per a ser això, peces de col·leccionista. Cartes que canvien de mà de generació en generació”.

Una de les grans col·leccions privades actuals que contribueix a explicar allò que va passar de mitjans del segle XX als nostres dies és la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya. La Col·lecció Bassat és, en essència, una col·lecció d’art, reflex de la passió i els gustos dels seus propietaris. Una passió induïda en els seus orígens pel pare d’en Lluís, que amb el temps va esdevenir pròpia, per passar a ser una passió viscuda i compartida amb la seva dona Carmen. Una passió que en ocasions, ha anat més enllà del col·leccionisme, com quan a la tardor del 1973 un quadre de Xavier Serra de Rivera exposat a la Galeria Adrià de Barcelona va cridar l’atenció d’en Lluís. Va entrar a la galeria i va estar parlant amb el que llavors n’era el director, en Francesc Mestre. Unes hores més tard, quan marxava cap a casa, havia comprat el quadre de Serra de Rivera i bona part de les accions de la galeria. Però Lluís Bassat és essencialment un col·leccionista i des d’aquell dia de l’any 1973, que segueix comprant, i no només obres dels artistes més coneguts sinó que n’inclou molts dels considerats secundaris contribuint a reivindicar-los com es mereixen. Un altre vessant important de l’esperit col·leccionista de Lluís Bassat és que no és limita a una obra per artista sinó que n’acostuma a tenir un nombre suficient que permet seguir-ne la trajectòria alhora que evidenciar el poder creatiu de la plàstica catalana.

Des de l’any 2010, la Col·lecció Bassat s’exposa ordenada cronològicament a la Nau Gaudí de Mataró, l’antiga nau de blanqueig que Antoni Gaudí projectà per a la Sociedad Cooperativa la Obrera Mataronense i que l’Ajuntament de Mataró, amb motiu del 150è aniversari del naixement de l’arquitecte reusenc l’any 2002, decidí, encertadament, restaurar i rehabilitar per donar-li un ús públic. La Nau Gaudí és una obra clau en el que serà la creació gaudiniana perquè de no existir la cooperativa de Mataró, Gaudí no hauria desenvolupat les fórmules que posteriorment utilitzà per a projectar les golfes de la Torre Bellesguard, de la Casa Batlló o de la Pedrera, la famosa maqueta estereofunicular de l’església de la Colònia Güell i evidentment els arcs i les voltes de la Sagrada Família, que són la culminació de tots aquests estudis previs. I és precisament des d’aquesta nau -Km0 d’Antoni Gaudí- gestionada pel Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró que volem contribuir a explicar la successió de circumstàncies i de fets que han propiciat l’art del nostre temps presentant al Centre d’Art Tecla Sala l’exposició Col·lecció Bassat 1947-1979.

El ventall cronològic d’aquesta exposició passa de la més dura postguerra a l’adveniment de la democràcia sense oblidar els quaranta llargs i foscos anys de la dictadura. Del 1947 al 1969 podem apreciar els primers assajos de renovació, l’evolució cap a una modernitat més efectiva i radical, llavors sota la influència de Picasso; rememorar l’aparició de Dau al Set que va contribuir també, per bé que la seva àrea d’actuació fos limitada, a la renovació de l’art a finals dels anys quaranta i en la primera meitat dels cinquanta. El gran pas endavant de l’art català i espanyol té lloc a mitjans dels anys cinquanta, per l’extensió internacional de l’informalisme i la influència d’Antoni Tàpies, i aquesta tendència l’aniran acceptant progressivament els artistes més inquiets de la nova generació. Abans o simultàniament a la crisi informalista, que es produeix a l’inici de la dècada dels seixanta, diversos artistes, com a resposta a la necessitat de recuperar la visió d’allò real, exploren les possibilitats que s’obren marcant una continuïtat amb el procés seguit, en què el llenguatge és una part essencial. Uns, amb una configuració nova que, al començament dels anys seixanta, semblava oferir moltes possibilitats, però que no va cristal·litzar excepte en artistes molt concrets. D’altres, a través de la incorporació d’ambients, elements i fragments de la realitat, sigui amb l’orientació del nou realisme o amb la del pop art. 

La dècada dels setanta, va ser convulsa. L’any 1973 moria Pablo Picasso, el 75 el dictador Franco, es va inventar el codi de barres i van aparèixer els primers ordinadors personals. La Barcelona d’aquells anys va ser un laboratori excepcional que va portar a l’obertura d’una nova era artística dins la nostra història de l’art. En essència, irromperen dos corrents artístics ben diferenciats: d’una banda, les propostes derivades del conceptualisme internacional –el happening o el videoart…–, amb un fort component social i reivindicatiu i de l’altra, un moviment renovador en el camp de la pintura i l’escultura figuratives, el moviment que Alexandre Cirici Pellicer anomenà la plàstica contemporània catalana, un seguit de moviments neofiguratius que en aquella Barcelona creativa van coincidir amb l’obertura de la Galeria Adrià, Dau al Set, Eude Joan Prats i Maeght entre d’altres.

La Col·lecció Bassat compta amb més de dues-mil quatre-centes obres de les que n’hem seleccionat prop de dues-centes cinquanta per aquesta exposició amb noms com Picasso, Miró, Chillida, Saura, Tàpies, Christo, Appel, Cuixart, Guinovart, Ràfols-Casamada, Chancho, etc., fins a un total de setanta dos artistes.

Presentem, doncs, trenta anys d’art català a través de la Col·lecció Bassat. “Tal vegada els trenta anys més interessants en varietat, moviments i troballes estètiques de tot l’art català. Tres dècades que van contemplar, ací, el naixement d’un fenomen recent, el col·leccionisme d’art contemporani”.

Edició de l'Ajuntament de L'Hospitalet

TECLA SALA