2 febrer 2022 - 8 gener 2023

En aquest rol meditatiu, la memòria i la reflexió sobre l’existència humana sobresurten com les dimensions artístiques més estimades pels pintors d’avui. La memòria —memòria històrica, memòria personal— apareix com un trampolí per a l’artista: una immensa piscina per capbussar-se en els subterfugis més recòndits de la psicologia humana. Aquesta actitud és ben palesa en els artistes escollits per la Col·lecció Bassat per representar la pintura del nostre temps, del segle xxi. Artistes amb una àmplia trajectòria a l’esquena que, tanmateix, i malgrat un context pictòricament advers, no han deixat d’interpel·lar el temps i l’espai que els circumden. En tots ells hi apareix una mirada pictòrica fonda i reminiscent: en el temps, en els pintors admirats, en el record vital, i també cap endins, en els fonaments de la sensibilitat, en els paisatges i objectes fundacionals de la personalitat.

Segons el pensador sud-coreà Byung Chul Han, en endinsar-nos en el fondal de la nostra psicologia el que apareix, en un primer moment, és negativitat i foscor. No hi ha projecte cultural vital que no assenti els peus en el fang de l’obscuritat, en la consciència tràgica, que alhora representa el revers de la societat positiva dels píxels, dels m’agrada i dels yes-we-can.

La foscor i la nit han sigut l’atmosfera preferent que ha acompanyat tota la trajectòria pictòrica d’Enric Ansesa. «L’absència de llum —confessa— no és cap negació, tot al contrari, és la font, és un estat més enllà de la realitat visual».

En l’obra de Pep Carrió, la memòria hi juga un paper motriu: objectes recuperats dels mercats, fotografies familiars i retalls de diaris passats s’acoblen al seu treball formant cossos, rostres o formes humans, que adopten una funció cognitiva en l’obra del pintor i il·lustrador mallorquí.

Per Marc Prat Codina, l’existència humana mostra el rostre més veraç en la màscara. Sembla que faci seva aquella màxima d’Oscar Wilde: «doni una màscara a l’home i dirà la veritat».

L’obra de Rosa Codina-Esteve esquiva l’esquer de la precisió figurativa, s’endinsa en una pintura de totes passades suggerent i troba el difícil equilibri entre la indeterminació i la substància formal. En la cerca d’aquesta harmonia, es produeix una interessant tensió en el cor de l’obra de Codina-Esteve, entre la llum i l’ombra.

Ramon Enrich s’encamina per mitjà d’una obra obsessiva en la recerca de l’harmonia entre la matemàtica, l’arquitectura, la ironia i la bellesa. A Enrich, no obstant això, no li interessa la quietud rígida de la forma reglada, sinó que la vol viva, fresca, espurnejant, accentuant sempre el posat aquiescent de les formes arquitectòniques amb la mirada juganera de l’infant.

Els paisatges de la memòria, segons Xaro Castillo, tenen una formalització complexa i multifocal. No es tracta tant de la recerca de l’ordre en superfície, sinó en profunditat: l’estructuració de la realitat per mitjà de capes successives de realitat.

La memòria del paisatge és una dimensió sempre present i activadora de la pintura abstracta i transcendent de Jaume Ribas (Granollers, 1944). Pintor il·lustrat, format en estudis de filosofia i teologia, la seva obra prova de bastir un món abstracte i espiritual, capaç de condensar, de manera elemental i suggerent, tots els matisos de l’experiència humana, que el pintor equipara a la natural.

Extracte del text d’Albert Mercadé: Col·lecció Bassat, segle XXI. La pintura de la memòria

Catàleg de l'exposició amb text de presentació d'Albert Mercadé. Comissariada per Núria Poch, s'hi reprodueixen i documenten les 57 obres exposades dels artistes Enric Anesa, Pep Carrió, Xaro Castillo, Roser Codina-Esteve, Ramon Enrich, Marc Prat i Jaume Ribas.

Edita Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró. Catàleg a la venda a la Nau Gaudí.