18 març 2016 - 29 gener 2017

La dècada dels anys vuitanta va tenir una importància decisiva en el món artístic català: recent instaurada l’autonomia el país s’havia d’organitzar per establir la xarxa que estructurés els organismes que donessin impuls a la creació artística, recuperessin i alhora valoressin el passat i consolidessin valors per al futur.

Aquesta situació va propiciar la creació del Servei d’Arts Plàstiques (1982), que va impulsar espais per a exposicions, va crear diverses mostres, va ajudar a dinamitzar galeries i revistes... També van ser els anys d’organitzar i estructurar els museus: el 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat va editar Els museus de Catalunya. Aproximació a la seva problemàtica, llibre necessari per tenir una visió de la realitat existent, i el 1984 va publicar el Llibre blanc dels museus de Catalunya, on, entre altres consideracions, va presentar una proposta d’organització dels museus del país.

El dinamisme dels museus, dels nous espais oficials i dels centres culturals de les caixes va provocar la recuperació de nombrosos artistes del segle XIX i de la primera meitat del segle XX. I van ajudar a consolidar i engrandir nombrosos artistes de l’actualitat. No es pot oblidar el fet que, en paral·lel, es van mostrar grans exposicions d’artistes destacats de l’àmbit internacional i, això, es va traduir a situar el país en la xarxa de grans exposicions europees.

Tota aquesta expansió va provocar un notable dinamisme en nombrosos cercles de localitats catalanes i va fer aflorar un nou concepte –ara a la perifèria–, sustentat per una nova generació de crítics i majorment crítiques que impulsaven els nous i joves artistes a qui van donar aixopluc noves galeries. L’eufòria i amplitud d’aquests grups va servir per descentrar molts camins tradicionals que la realitat del mercat i la mateixa societat va acabar diluint.

Aquesta era la panoràmica general del món artístic català a la dècada dels anys vuitanta. Aquests anys sorgiren les peces que es mostren en aquesta exposició. Aquests anys, apassionats, i en alguns aspectes decebedors, Lluís Bassat va reunir les obres que ara es mostren.

La col·lecció Bassat presenta dues connotacions pròpies: la primera és el ventall d’artistes, ja que no es limita als més coneguts sinó que n’inclou molts dels considerats secundaris, marginals i fins i tot gairebé desconeguts per donar-los un protagonisme adequat. 

La segona connotació rau en l’amplitud d’obres que posseeix de cada artista. Amplitud que, unes vegades, permet estudiar i gaudir de l’etapa representada en aquelles peces i que, unes altres vegades, permet seguir una evolució temporal.

Extracte del text de Francesc Miralles Sobre fets i obres dels anys vuitanta a Catalunya.

Catàleg de l'exposició amb text de presentació de Francesc Miralles i comissària per Núria Poch, on es reprodueixen i documenten les 83 obres dels artistes Enric Ansesa, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Jim Bird, Alfons Borrell, Joan Brossa, Josep M. Codina, Miguel Condé, Xavier Corberó, Joan Cruspinera, Gabriel, Jaume Genovart, Lluís Lleó, Maño, Víctor Mira, Joan Miró, Henry Moore, Aurèlia Muñoz, José Navarro Vives, Perejaume, Josep Pla-Narbona, M. Assumpció Raventós, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats, Josep Uclés, Moisès Villèlia i Zush. 

Edita Consorci Museu d'Art Contemporani de Mataró. Catàleg a la venda a la Nau Gaudí.